PARA TI PRIMO...

Estic rabiosa, passen els dies i encara ho estic més. Cada cop entenc menys la vida i la mort, potser perquè la mort a aquestes edats, d’aquesta manera i en gent que només fa el bé, costa d’entendre-la.
Miro al cel i em pregunto, perquè a tu?
Miro en Roger i en Marc i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Cristina i em pregunto, perquè a ella?
Miro als meus tíos i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Yola i em pregunto, perquè a ella?
Penso amb la Berta i em pregunto, perquè a ella?
.............. i no trobo una resposta, potser perquè no n’hi ha o potser més val no saber-la, encara ho entendria menys.
Toni, ens han faltat moltes coses per fer plegats, però sé que els pocs anys que t’ha tocat viure els has viscut amb intensitat, has sigut i t’han fet feliç i amb això em quedo. Trobaré a faltar el “Hola Prima”, entre altres coses.
No em vaig poder acomiadar de tu, quan ens varem veure a l’hospital, va ser per donar-te ànims, forces, i estava convençuda que te’n sortiries, no m´esperava un final així...
Toni, gràcies per tot, espero serveixi d’algo, tu ja saps el què vull dir. Ens has donat una lliçó.
T’estimem, us estimem i no pateixis, igual com tu has fet amb nosaltres, jo faré amb els teus.
Si allà on ets et trobes a l’avi, fes-li un petó. Algun dia ens tornarem a trobar tots.
La teva cosina SÒNIA.

Hola company, gato,Em costa molt trobar paraules.T'encantava la muntanya, l'esport, els amics i compartir-ho tot plegat. Justahir un amic comú, em recordava quan li vas dir "ens uneix l'amor perl'esport i la natura". Eren els dies que tu i jo ens iniciàvem en les cursesde muntanya. Abans havien estat les curses d'asfalt, començant per lescurtes i acabant per mitges maratons i algun marató. Junts vem començar apujar i baixar muntanyes, tot i que a tu t'agradava més pujar-les.El que més t'apassionava de la teva vida era la teva família, i en segonlloc l'esport. Els que vem tenir la sort de coneixe't i compartir amb tu lapractica de l'esport i la natura, ara sabem que tu ets a dalt de tot d'unamuntanya molt, molt alta. I que ens mires i somrius, perquè tu mai perdiesel somriure, les ganes de viure ni el sentit de l'humor. Ets dalt de lamuntanya i sents el sol i el vent sobre la cara, i penses en tot el que hasdeixat entre nosaltres. Un munt de bons records i una vida viscuda ambintensitat. No t'agrada que estem tristos, però ara mateix ens costa estard'una altra manera. No et preocupis gato, aviat tornarem a estar pujantmuntanyes i tu seràs sempre allà entre nosaltres. Jo sempre anhelaré veure'tdalt de qualsevol muntanya que pugi, esperant que aquella sigui la tevamuntanya, la muntanya on tu estàs ara i des de la que ens mires.Fa cosa d'un any vem començar a parlar dels triatlons. Ho has de provar, etvaig dir, jo soc un novato però sé que a tu segur que t'encantarà. Et vasenganxar ràpid, estaves disfrutant de valent fent dues de les teves cosespredilectes: esport i nous amics. Del Sprint vas saltar a l'Olímpic, id'aquí al primer B. El proper pas ja sabíem que havia de ser completar unIronman el 2009, no hi havia cap dubte. Sabiem que ho fariem i aquest era elnostre proper repte.Gato, vull que sàpigues que el farem, i sé que tu seràs entre nosaltresperquè mai et perdries una cosa com aquesta. Ni la muntanya més altat'impediria estar allà donant braçades a l'aigua, pedalant carretera enllà oavançant pas a pas fins a la línia d'arribada. De totes maneres, tots elsque vem tenir la sort de coneixe't sabem que a tu no et cal cap samarreta definisher. Pel teu amor a la vida, a la família, als companys, a la natura, ala lluita constant per ser millor, per tots nosaltres tu ja eres un autèntichome de ferro.Company, ens veiem dalt de la muntanya.

Hi ha una petita llum que brilla dins dels seus fills

“Ahir a la tarda, el Toni va finalitzar la cursa més important de la seva vida.

Aquesta marató ha durat 32 anys.

És molt poc temps, és molt Jove… sí, tot això ja ho sé…

però ell en va saber treure el màxim rendiment als 12.000 (aprox) dies que va viure i tots els que l’estimem vàrem saber treure profit.

Què he après de la marxa del Toni? Com deia Juanes en una cançó: La vida es un ratico!

Així que disfruteu-la al màxim i viviu totes les experiències com si fossin les últimes i el més important:

Repartiu Amor i molta Energia a la gent que estimeu!

No obstant us diré que ell segueix entre nosaltres.

Hi ha una petita llum que brilla dins dels seus fills, que sens dubte, il·luminaran tot el que els envolta.

Toni, se que en aquest moment estàs en algun lloc participant en altres competicions,

així que com deia Luis LLach en una de les seves cançons:

Que tinguis sort i com sempre arribis a la final! Petons de la Txell.

Sóc Meritxell, germana de Cristina