Toni Garcia: Una època dels DRUNK BOYS

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Una època dels DRUNK BOYS

1 comentari:

cristina ha dit...: Recordo els dimecres a la nit anar al pavelló de les Franqueses a veure jugar a Futbol Sala els "DRUNK BOYS" ,L'Emili de porter,el Josan, el David, el Jordi Camen,el Quim, el Javi ,el Toni... quins temps...jo asseguda a la grada amb la Pili, la MªAngels...mortes de fred...pero ens ho passavem molt bé,era entretingut,i era la manera de veure'ns de estar tots junts...de xerrar una estona...
I ara, els dimecres,també,vaig al Pavelló de les Franqueses a veure el Roger...vom són les coses...; 11 de maig del 2009, a les 13:25

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

DE PART DELS TEUS COSINS I COSINES....

AIXÒ HO HE ESCRIT PER TU TONI, QUE INJUSTA ES LA VIDA,PERQUÈ TAN DORA,PERQUÈ A TU.HAS ESTAT BON FILL,BON MARIT,BON PARE,BON GERMÀ,BON NEBOT,BON COSI,BON AMIC,BON COMPANY.....EL TEU RIURE ENS QUEDARA EN EL COR PER SEMPRE. EL TEU HOLA PRIMA QUE TAL? NO L'OBLIDARE MAI.I COM DIU LA CANÇO...TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIUREDIUS QUE ENS DEIXES T'ENVAS LLUNY D'AQUIPERÒ EL RECORD DE LA VALL ON VAS VIURENO LA BORRA LA POLS DEL CAMI...AIXÒ NO ES UN ADEU,AIXÒ ÉS UN FINS AVIAT.QUINA SORT TENEN ELS QUE ET TROBARAS ALLA A D'ALT.

UN ANY SENSE TU....

Ja fa un any que ens vas deixar. Sembla que hagi estat aquest matí, quan m’has fet un petó i m’has dit: “Fins després, bitxo!” Qui ens anava a dir que aquell petó seria l’últim...
Encara hi ha nits que em desperto i em pregunto on ets... i jo mateixa em responc: “Ets a córrer!”. Fins que em després, mirant les teves fotografies de la tauleta de nit, torno a la realitat. La dura realitat.
Sóc forta i valenta, Toni. Tal i como em vas dir tu a l’última carta: “Ets la millor mare que poden tenir els meus fills. Quan estic a la feina o corrent, estic súper tranquil perquè sé que estan amb tu. ”
Doncs Toni, estigues tranquil, ja que als teus fills mai no els faltaran de res. Bé. Els faltarà el més important: un pare. Els faltes tu!
Tu que te’ls menjaves a petons per sota el coll i ells es morien de riure...
Tu que venies de treballar i li portaves “sorpresetes ” al Roger...
Tu que organitzaves sortides pel cap de setmana a la muntanya...
Em fa tanta pena Toni que els teus fills hagin gaudit tan poc de tu... i tu d’ells!
Igual que a nosaltres. Ens ha durat tan poc la felicitat completa... ho havíem aconseguit! I teníem tants plans de futur...
Però tots aquests anys que hem estat junts, hem arribat a tocar amb les mans “la felicitat completa”.
Puc dir que he estat tan feliç que, ara, estic tranquil·la. En pau. Tinc pau interior perquè no he deixat res pendent. Res a dir-nos, perquè ens dèiem “t’estimo” cada dia...
La vida continua Toni. I jo haig de seguir lluitant pels nostres dos “golifrillos”. Fer que es recordin molt de tu i que la teva falta sigui el menys dolorosa possible. Això és el que tu voldríes!
Vull que estiguis orgullós de mi! Sé que ho has d’estar. D’això no en tinc cap dubte.
Només em queda dir-te una cosa: T’estimo! I t’estimaré sempre!

El teu bitxo

PER TU, COMPANY I AMIC...

Ja han passat uns mesos des de que vas marxar però cada dematí quan arribo a
l’ oficina et dic “Bon dia” i espero veure la teva cara somrient però aixeco el cap i no hi ets.

Al meu costat la teva taula, encara amb algunes coses teves, els teus calendaris, els teus llibres , que no ho pogut treure i em fan companyia.

Trobo a faltar les nostres converses de la feina, de les entremaliadures dels nostres fills (més del teu Roger!!), de les teves curses, dels projectes de futur que tenim, en fi... de les nostres vides.

Has estat el millor company i un bon amic. Vull que sàpigues que et porto en el meu cor a tu i a la teva família, per sempre..

Carme

HASTA PRONTO AMIGO!

Hola Toni. Han transcurrido unos meses des de que nos dejaste y, al contrario de lo que podría parecer, tu recuerdo no se está diluyendo con el devenir de los días sino que es más persistente que nunca porque cada vez hace más tiempo que no te veo y te echo más de menos.

Tu temprana marcha es lamentable por muchos motivos:

En primer lugar, porque tus hijos no van a poder disfrutar de ti (Aún son muy pequeños pero estoy seguro de que pretendías apuntarlos a un equipo de fútbol, como hizo tu padre contigo cuando eras un niño, para que aprendieran valores como el compañerismo, el espíritu de superación, o simplemente para estar en forma; también creo que des de bien temprano los habrías llevado a buscar “bolets”, para que aprendieran a reconocerlos y entrasen en contacto con el bosque, pero también porque siempre has disfrutado de esa experiencia…; Y creo que harías todo eso porque me parece que te conozco bastante bien y son cosas que yo también quisiera hacer con mis hijos algún día).

En segundo lugar por Cristina, tu esposa. Cristina es una persona maravillosa que se lo merece todo. Por eso fue a dar contigo y por eso tenéis dos hijos preciosos. Es una pena que te hayas ido de su lado tan pronto porque con Cristina siempre hay cosas por hacer y sitios donde ir.

En tercer lugar por tu familia, en especial por tus padres y tu hermana. Siempre he pensado que eras lo más parecido a un hermano que he tenido fuera de mi familia. Enseguida me abriste las puertas de tu casa y al entrar, toda tu familia me abrió su corazón. Nunca entenderé como puede pasarle algo tan traumático a una gente tan buena. De paso me ofreciste la posibilidad de conocer al “resto” de tu amplia familia y, la verdad, siempre me han tratado con cariño y respeto, por eso te estaré eternamente agradecido.

Toni, siempre que alguna de estas personas me necesite, intentaré atender a su llamada como si fueras tu. Es lo menos que puedo hacer por un “hermano”.

Por último, parece egoísmo pero no lo es. También lamento tu marcha por mí. Eres, sin lugar a dudas, el amigo más especial que jamás tendré. Nos conocimos a la edad en la que se forjan las grandes amistades y congeniamos enseguida. De vez en cuando hablábamos de cosas serias y, aunque jamás conseguimos arreglar el mundo, lo cierto es que lo dejábamos bastante “apañao”, porque eras un tío inteligente, con criterio, y te gustaba discutir de lo que fuese aunque no llegásemos a ningún lado, porque cabezón también lo eras un rato!. Pero sobretodo, lo que nos gustaba más y se nos daba mejor era reírnos de todo hasta el infinito, a ver quien la decía más gorda, sacándole punta al lápiz hasta que la barriga y las mejillas decían basta de tanto reír. Lo que acabo de escribir puede parecer una frase hecha, pero no es así, ya que si te paras a pensarlo siempre estábamos de cachondeo menos cuando hablábamos en serio, que también sabíamos hacerlo. Sé que si me hubiese pasado a mi tu reacción habría sido ejemplar, habrías dado la cara por mi, y habrías estado al lado de los míos para lo que pudieran necesitar. Lo siento si no yo estoy a tu altura pero sabes que tu eras más formal y yo, tal vez, más visceral y pasional, pero la procesión se lleva por dentro.

Pienso en ti cada día y sé que des de donde estés me estás echando una mano. Hasta pronto amigo!
JORDI CAMENFORTE

DE PART DE LA FAMÍLIA MAS-BELTRAN

Quan arriba la nit i la llum dels estels ho envaeixen tot,quan la nostàlgia no ens permet respirar i l'anyorança s'apodera de nosaltres; es en aquest moment que...
Si tanquem els ulls amb força i fem l'esforç per sentir les veus que ens parlen des del silenci,ens adonem de la seva fortalesa...
Encara que no estiguis fisicament amb nosaltres,la teva essència mai no ha deixat i mai no deixaràs d'acariciar les nostres ànimes...el record de les teves paraules d'amor es combinen amb la música del silenci i junt amb els colors del món dibuixen un somriure a la vida.
La teva llum ens ensissa com sempre ho has fet amb la teva mirara i ens deixem envair pel record del teu somriure,de la teva vitalitat,de la teva alegria....llavors ens adonem que mai no vas deixar d'estar entre les nostres vides.
El dia 19 de Març vam notar la teva presència amb més força que mai.
Ara som conscients que encara que el teu record mai ha deixat d'estar present,tu l'unica cosa que vas fer es canviar la forma...i ara et podem veure en els ulls d'en Marc o en el somriure d'en Roger.Gràcies per seguir entre nosaltres!!
Recorda sempre que mai no deixaràs d'estar present a les nostres vides,ni un sol instant, ique aquest dia va ser quelcom especial.Molts, moltíssims que t'estimem em donat al teu record una força indescriptible que ens ha fet possible respirar la teva essència.Tu,aquí i ara.
Potser siguis només un record per algunes persones, però tingues sempre clar que moltes persones seguirem sent qui sóm gràcies al teu record.

Dani y Meritxell

MAI T'OBLIDARÉ CARI

Ja fa més d'un mes que ens has deixat i déu ni dó la que has liat!
Et trobem molt a faltar.Encara ens costa assumir el què ha passat.
M'has deixat dos fills,que s'assemblen molt a tú fisicament i tenen també la teva "cabezoneria"
Sembla mentida Toni! Ara fa dos mesos que estàvem preparant les vacances...
M'explicaves les teves aventures a les curses amb el Dani o amb el Carles, i ara....
I t'ha hagut de passar precisament en una cursa!Amb lo feliç que tu eres anant a les carreres d'esfalt sobretot les de muntanya,perque estaves enamorat de la natura.
Per a tú , la família i l'esport era el mes important de la teva vida.
I ves per on...lo segon te l'ha tret...
Estic molt orgullosa de tu.
Has estat una persona molt feliç fins l'últim dia ,has estimat i t'estima molta gent (només havíem de veure la quantitat de gent que havia al tanatori i a l'església)
Des d'aquí Toni, et voldria dir que t'estimo i que estic molt trista pero que tinc molts bons records, ja que hem estat molt i molt feliços els dos junts,i ara els quatre, amb el "tete" i el "kitus" com tu els hi deies.
MAI T'OBLIDARÉ TONI
I els nens tampoc. D'aixó m'encarregaré jo de que sàpiguen qui era el seu pare, lo bon marit, amic i bon pare que era...
Toni, ja només dir-te que espero que siguis feliç allà a on et trobis ara (que segur que estàs en alguna muntanya molt alta)
I dir-te que t'esperis , que algun dia ens tornarem a trobar i ha estimar...

Firmat: Cristina (el teu BITXO")