escrit de la revista el Vallès.

escrit de la revista el Vallès.

Desitjaria tant que el cel tingués telèfon per poder escoltar la teva veu... He pensat avui en tu, això no és cap novetat, penso en tu en silenci tots els dies.
L'únic que em queda són records, els teus ensenyaments i les teves fotos.
Ho donaria tot per abraçar-te una altra vegada encara que sigui per 1 minut....

T'estimo carinyo....

Cristina

II MEMORIAL TONI GARCIA

II MEMORIAL TONI GARCIA
Triatló Banyoles,25 d'Abril 2010

el Roger entregant els trofeos als guanyadors

el Roger entregant els trofeos als guanyadors

El Roger entregant un trofeu a un membre del club Triatló de Granollers

El Roger entregant un trofeu a un membre del club Triatló de Granollers

El Roger content i orgullos del seu papi

Triatló de Banyoles...a partir d'ara,es farà en memoria del Toni...i les copes duen el seu nom...

Triatló de Banyoles...a partir d'ara,es farà en memoria del Toni...i les copes duen el seu nom...

I MEMORIAL TONI GARCIA.2009

I MEMORIAL TONI GARCIA.2009
27 de Setembre 2009

El Roger feia entrega de les copes...

divendres, 9 de juliol del 2010

BONS RECORDS

Quan una persona és morta,
deixa un buit eternament.
Les paraules el vent se les emporta.
Les accions perduren en el temps.

Si hi ha hagut una bona convinència i és bo tot
el que tens que recordar,no t'espanti continuar
tot sol o tota sola:amb bells pensaments
no hi ha soledat.

t'estimo...Cristina

T'ESTIMEM

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS AMICS I FAMILIARS PER HAVER.NOS ACOMPANYAT DURANT AQUESTS DOS ANYS TANT I TANT DIFICILS....
TONI,COSTA MOLT TIRAR ENDAVANT SENSE TU....ET TROVEM MOLT A FALTAR.
NO DEIXEM MAI DE PENSAR EN TU...T'ESTIMEM T'ESTIMEM MOLTÍSSIM!!!!

CRISTINA ROGER I MARC

divendres, 18 de setembre del 2009




Cierro los ojos y..............

Puedo seguir mentalmente todo tu cuerpo, tus largas piernas que tantas veces he depilado, tus pies, tus brazos, me concentro y puedo oler tu piel, sigo subiendo mientras te depilo i puedo ver tu sonrisa mirandome i contandóme cosas... riendonos los dos de las estiradas de cera...hablando de nuestras cosas....de repente entra alguien , el Frankie, hola cuñaoooooooo!!!!! nos perdemos entre risas i bromas, te despides i te vas con los tuyos, con la Cristina i tus peques,quizás i seguramente mañana Sábado nos veremos tomando un cafelillo en la terraza del Babret o en la Porxada.....
cierro los ojos y te veo en la puerta de casa de los papas, vienes con tus golifrillos, con tu camisa i tu corbata... estas guapissimo!!! como siempre, sonries i saludas a los vecinos que se cruzan en el portal...tu simpatía desborda allí donde vas...picas al timbre i baja la mama, contenta orgullosa de ti, de sus nietos...los recoge les das un beso i te marchas a trabajar tan contento....
Es lunes voy a comer a casa de los papas i te encuentro allí, comemos juntos...te veo sentado en el sofà tomando el café , como cada dia te lo prepara la mama, te lo bebes le das un beso a tus peques i te vas al trabajo.....

Por la tarde decido bajar al centro.... te encuentro con la Cris i vuestros peques el Marc colgado en tus espaldas y el Roger colgado de tu cuello ;feliz....luego lo bajas al suelo i le enseñas a ir en bici,me comentas ; "que bien, ya pronto irà solo con 2 ruedas"...se te ve muy contento, se te cae la baba con tus niños.........presumes de lo mucho que come el Marc...


Cierro los ojos y.........noto como me apretas diciendóme lo mucho que me quieres, lo feliz que te sientes por mi, porquè voy a ser madre y vas a tener a tu primera sobrina, te emocionas y yo también.........lo orgullosos que nos sentimos del papa i la mama...


Cierro los ojos y....... me doy cuenta que siempre hemos estado juntos, nunca nos hemos separado, me siento feliz de que sea así.......
Puedo divisar miles de momentos i vivencias juntos que voy a necessitar siempre para poder continuar adelante.

Abro los ojos y................no quiero despertar nunca de este sueño!

diumenge, 5 de juliol del 2009

Fins sempre amic

Hola Toni,

El cert és que, les dates gairebé m'obliguen a estrenar-me en aquest bog, encara que t'haig de dir que no em cal per a recordar-te tot sovint, els anys d'amistat ho fan impossible. M'adreço a tu des d'aquest medi encara que no és l'únic, sense anar més lluny, l'altre dia somiava i hi apareixies d'una forma tant real, que esgarrifava, tant de bò hagués durat més aquell somni.

Aquests dies m'he enrecordat de tu més del que sol ser habitual, no només pel fet en si, sinó perquè en aquelles dates ens vam veure molt sovint i recordo que em vas fer molt de costat en la meva decisió de canviar de feina. Per a mi era un tema molt espinós que, gracies al teu assessorament vaig resoldre de la millor de les maneres. Encara guardo els sms i e-mails d'aleshores com a tresor incalculable. A més, la cita al Viena, a mitjans de juny tu, en Ferran i jo em serveix de despedida. Va ser una tarda-nit entre amics de debò, tot recordant les nostres batalletes i gaudint de la nostra amistat. Et juro que no me n'oblidaré mai.

El pas del temps pot donar a pensar que els records poden anar fent-se efímers i que la imatge d'aquell imens pare, marit i amic pugui anar difuminant-se. Res més lluny de la realitat. El teu record serà sempre el de la persona jove, guapa i bona que erets. Crec que aquesta sensació serà comuna en tot aquell que et va poder coneixer.

Fins sempre amic meu, estic segur que, d'una o altra manera ens retobarem algun dia.

El teu amic, Sergi Rodoreda.

dimecres, 24 de desembre del 2008



Todos los dias sin ti son duríssimos, pero hay algunos en especial que son casi insoportables si tú no estás aquí para compartir-los con nosostros.


Te deseo lo mejor allí donde te encuentres, envíanos tu sonrisa y toda tu fuerza para continuar.


TE QUIERO.




Yolanda.




Després d´una cursa, una abraçada als tetes...

Després d´una cursa, una abraçada als tetes...