escrit de la revista el Vallès.

escrit de la revista el Vallès.

Desitjaria tant que el cel tingués telèfon per poder escoltar la teva veu... He pensat avui en tu, això no és cap novetat, penso en tu en silenci tots els dies.
L'únic que em queda són records, els teus ensenyaments i les teves fotos.
Ho donaria tot per abraçar-te una altra vegada encara que sigui per 1 minut....

T'estimo carinyo....

Cristina

II MEMORIAL TONI GARCIA

II MEMORIAL TONI GARCIA
Triatló Banyoles,25 d'Abril 2010

el Roger entregant els trofeos als guanyadors

el Roger entregant els trofeos als guanyadors

El Roger entregant un trofeu a un membre del club Triatló de Granollers

El Roger entregant un trofeu a un membre del club Triatló de Granollers

El Roger content i orgullos del seu papi

Triatló de Banyoles...a partir d'ara,es farà en memoria del Toni...i les copes duen el seu nom...

Triatló de Banyoles...a partir d'ara,es farà en memoria del Toni...i les copes duen el seu nom...

I MEMORIAL TONI GARCIA.2009

I MEMORIAL TONI GARCIA.2009
27 de Setembre 2009

El Roger feia entrega de les copes...

diumenge, 5 de juliol del 2009

Fins sempre amic

Hola Toni,

El cert és que, les dates gairebé m'obliguen a estrenar-me en aquest bog, encara que t'haig de dir que no em cal per a recordar-te tot sovint, els anys d'amistat ho fan impossible. M'adreço a tu des d'aquest medi encara que no és l'únic, sense anar més lluny, l'altre dia somiava i hi apareixies d'una forma tant real, que esgarrifava, tant de bò hagués durat més aquell somni.

Aquests dies m'he enrecordat de tu més del que sol ser habitual, no només pel fet en si, sinó perquè en aquelles dates ens vam veure molt sovint i recordo que em vas fer molt de costat en la meva decisió de canviar de feina. Per a mi era un tema molt espinós que, gracies al teu assessorament vaig resoldre de la millor de les maneres. Encara guardo els sms i e-mails d'aleshores com a tresor incalculable. A més, la cita al Viena, a mitjans de juny tu, en Ferran i jo em serveix de despedida. Va ser una tarda-nit entre amics de debò, tot recordant les nostres batalletes i gaudint de la nostra amistat. Et juro que no me n'oblidaré mai.

El pas del temps pot donar a pensar que els records poden anar fent-se efímers i que la imatge d'aquell imens pare, marit i amic pugui anar difuminant-se. Res més lluny de la realitat. El teu record serà sempre el de la persona jove, guapa i bona que erets. Crec que aquesta sensació serà comuna en tot aquell que et va poder coneixer.

Fins sempre amic meu, estic segur que, d'una o altra manera ens retobarem algun dia.

El teu amic, Sergi Rodoreda.

Després d´una cursa, una abraçada als tetes...

Després d´una cursa, una abraçada als tetes...