Fins sempre amic

Hola Toni,

El cert és que, les dates gairebé m'obliguen a estrenar-me en aquest bog, encara que t'haig de dir que no em cal per a recordar-te tot sovint, els anys d'amistat ho fan impossible. M'adreço a tu des d'aquest medi encara que no és l'únic, sense anar més lluny, l'altre dia somiava i hi apareixies d'una forma tant real, que esgarrifava, tant de bò hagués durat més aquell somni.

Aquests dies m'he enrecordat de tu més del que sol ser habitual, no només pel fet en si, sinó perquè en aquelles dates ens vam veure molt sovint i recordo que em vas fer molt de costat en la meva decisió de canviar de feina. Per a mi era un tema molt espinós que, gracies al teu assessorament vaig resoldre de la millor de les maneres. Encara guardo els sms i e-mails d'aleshores com a tresor incalculable. A més, la cita al Viena, a mitjans de juny tu, en Ferran i jo em serveix de despedida. Va ser una tarda-nit entre amics de debò, tot recordant les nostres batalletes i gaudint de la nostra amistat. Et juro que no me n'oblidaré mai.

El pas del temps pot donar a pensar que els records poden anar fent-se efímers i que la imatge d'aquell imens pare, marit i amic pugui anar difuminant-se. Res més lluny de la realitat. El teu record serà sempre el de la persona jove, guapa i bona que erets. Crec que aquesta sensació serà comuna en tot aquell que et va poder coneixer.

Fins sempre amic meu, estic segur que, d'una o altra manera ens retobarem algun dia.

El teu amic, Sergi Rodoreda.