dimecres, 9 de juliol del 2008
Hola company, gato,Em costa molt trobar paraules.T'encantava la muntanya, l'esport, els amics i compartir-ho tot plegat. Justahir un amic comú, em recordava quan li vas dir "ens uneix l'amor perl'esport i la natura". Eren els dies que tu i jo ens iniciàvem en les cursesde muntanya. Abans havien estat les curses d'asfalt, començant per lescurtes i acabant per mitges maratons i algun marató. Junts vem començar apujar i baixar muntanyes, tot i que a tu t'agradava més pujar-les.El que més t'apassionava de la teva vida era la teva família, i en segonlloc l'esport. Els que vem tenir la sort de coneixe't i compartir amb tu lapractica de l'esport i la natura, ara sabem que tu ets a dalt de tot d'unamuntanya molt, molt alta. I que ens mires i somrius, perquè tu mai perdiesel somriure, les ganes de viure ni el sentit de l'humor. Ets dalt de lamuntanya i sents el sol i el vent sobre la cara, i penses en tot el que hasdeixat entre nosaltres. Un munt de bons records i una vida viscuda ambintensitat. No t'agrada que estem tristos, però ara mateix ens costa estard'una altra manera. No et preocupis gato, aviat tornarem a estar pujantmuntanyes i tu seràs sempre allà entre nosaltres. Jo sempre anhelaré veure'tdalt de qualsevol muntanya que pugi, esperant que aquella sigui la tevamuntanya, la muntanya on tu estàs ara i des de la que ens mires.Fa cosa d'un any vem començar a parlar dels triatlons. Ho has de provar, etvaig dir, jo soc un novato però sé que a tu segur que t'encantarà. Et vasenganxar ràpid, estaves disfrutant de valent fent dues de les teves cosespredilectes: esport i nous amics. Del Sprint vas saltar a l'Olímpic, id'aquí al primer B. El proper pas ja sabíem que havia de ser completar unIronman el 2009, no hi havia cap dubte. Sabiem que ho fariem i aquest era elnostre proper repte.Gato, vull que sàpigues que el farem, i sé que tu seràs entre nosaltresperquè mai et perdries una cosa com aquesta. Ni la muntanya més altat'impediria estar allà donant braçades a l'aigua, pedalant carretera enllà oavançant pas a pas fins a la línia d'arribada. De totes maneres, tots elsque vem tenir la sort de coneixe't sabem que a tu no et cal cap samarreta definisher. Pel teu amor a la vida, a la família, als companys, a la natura, ala lluita constant per ser millor, per tots nosaltres tu ja eres un autèntichome de ferro.Company, ens veiem dalt de la muntanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Després d´una cursa, una abraçada als tetes...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada