Estic rabiosa, passen els dies i encara ho estic més. Cada cop entenc menys la vida i la mort, potser perquè la mort a aquestes edats, d’aquesta manera i en gent que només fa el bé, costa d’entendre-la.
Miro al cel i em pregunto, perquè a tu?
Miro en Roger i en Marc i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Cristina i em pregunto, perquè a ella?
Miro als meus tíos i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Yola i em pregunto, perquè a ella?
Penso amb la Berta i em pregunto, perquè a ella?
.............. i no trobo una resposta, potser perquè no n’hi ha o potser més val no saber-la, encara ho entendria menys.
Toni, ens han faltat moltes coses per fer plegats, però sé que els pocs anys que t’ha tocat viure els has viscut amb intensitat, has sigut i t’han fet feliç i amb això em quedo. Trobaré a faltar el “Hola Prima”, entre altres coses.
No em vaig poder acomiadar de tu, quan ens varem veure a l’hospital, va ser per donar-te ànims, forces, i estava convençuda que te’n sortiries, no m´esperava un final així...
Toni, gràcies per tot, espero serveixi d’algo, tu ja saps el què vull dir. Ens has donat una lliçó.
T’estimem, us estimem i no pateixis, igual com tu has fet amb nosaltres, jo faré amb els teus.
Si allà on ets et trobes a l’avi, fes-li un petó. Algun dia ens tornarem a trobar tots.
La teva cosina SÒNIA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Després d´una cursa, una abraçada als tetes...
1 comentari:
De la nurieta
Gairebé farà un mes que ens vas deixar, i encara em costa de creure. Quan la vida et demostra la seva cara més amarga, i passen aquestes coses, es quan realment t'en adones que s'ha d'aprofitar cada moment, cada minut, cada segon al màxim, com si fos l'últim. I això és el que tu has fet, viure intensament cada moment amb la teva familia, amics...i el més important, has lluitat amb força fins el final.
Els teus cosins estem orgullosos d'haver tingut un cosi tan genial com tu.Per molt lluny que siguis, sempre estaràs amb nosaltres, tot el que fem ho farem per tu.
Hi ha una persona que sé que per tu és de les mes especials,la iaia. Ella no pot esciure, pero jo ho faig en nom seu. Has estat el millor net que es pot tenir, l'has cuidat i l'has estimat com ningu. Pero no et precupis,sempre estarem al seu costat, no la deixarem mai sola. Entre tots intentarem animar-la cada dia més,però tu siguis on siguis també li transmetràs molta força i amor. Toni, la iaia sempre t'estimarà i et recordarà com aquell net que sempre volia el millor per la seva àvia.
Per acabar, només puc dir una cosa, gràcies per haver-nos regalat tants somriures, tants moments en família que mai oblidarem.
La teva cosineta sempre t'estimarà.
Nurieta
Publica un comentari a l'entrada