Todos los dias sin ti son duríssimos, pero hay algunos en especial que son casi insoportables si tú no estás aquí para compartir-los con nosostros.

Te deseo lo mejor allí donde te encuentres, envíanos tu sonrisa y toda tu fuerza para continuar.

TE QUIERO.

Yolanda.

Penya del local

Una època dels DRUNK BOYS

Hola primo,
Qué decir a estas alturas…. No tengo palabras, un nudo en la garganta me impide hablar, de la misma forma que me lo impidió en los últimos días que estuve a tu lado. Estuve allí primo, pero quise mantener tu sonrisa, tu abrazo intacto en mí…. Y en cierta forma, no quería despedirme de ti, me resistía…. Pasan los días, los meses, y poco a poco voy asumiendo esa gran pérdida, ese hueco que nos has dejado… Hace unas semanas soñé que te abrazaba, que lo hacía con todas mis fuerzas, explicándote lo que había pasado como si de una pesadilla se tratase, y tu me abrazabas riendo y diciéndome “Ayyy mi Sandriqui”. Tuve en ese momento la ilusión, la alegría inmensa de que todo había pasado, que te teníamos a nuestro lado de nuevo y parecía tan real…. Qué malas pasadas nos juega la mente…, pues al despertar, de nuevo el vacío en el estómago, la rabia de lo irreversible, la incomprensión de lo ilógico… la gran pena y el hueco enorme de tu ausencia.

Quiero decirte que te quiero muchísimo, que me siento muy afortunada de haberte tenido cerca, de haber compartido contigo esas conversaciones en donde intentábamos arreglar el mundo, o en donde hablábamos en términos “garcilísticos”, aquellas en donde te reías al ver lo mucho que nos parecíamos en lo cabezones y en el carácter que a veces gastamos, aquellas en donde soltabas carcajadas diciendo que llevaba al Raúl derecho como una vela, las comidas en casa de la tieta Elena para celebrar la “Mona” junto con nuestra ahijada, la Operación Bodorrio con tu “chiquilla” a las órdenes de “Sonina”… qué buenos momentos Toni. Te echo muchísimo, muchísimo de menos… Siempre te estaré agradecida por todo ese tiempo compartido.

Te tendré cerca, muy cerca….Estarás en mi recuerdo para no permitir así que te vayas nunca del todo. No creo en Dios, ni en un más allá, pero si quiero pensar y creer que la energía de la gente es la que nos queda, la que perdura y la que en ocasiones nos puede dar fuerza. Tú estabas lleno de esa buena energía y vitalidad, emanaba con cada risa, cada carcajada, cada momento que estábamos a tu lado. Así que me gustaría que ahora toda ella pudiese ir para quien más lo necesita, tus padres, la Yola, la Cris, tus peques…. Toda la familia estamos sin duda sumidos en una profunda tristeza, pero ellos necesitan sacar fuerzas de donde no las tienen… envíales toda tu energía Toni, que nosotros estaremos muy cerca apoyándolos en todo lo que puedan necesitar.

Te quiero mucho “primico”

Tu Sandriqui

PARA TI PRIMO...

Estic rabiosa, passen els dies i encara ho estic més. Cada cop entenc menys la vida i la mort, potser perquè la mort a aquestes edats, d’aquesta manera i en gent que només fa el bé, costa d’entendre-la.
Miro al cel i em pregunto, perquè a tu?
Miro en Roger i en Marc i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Cristina i em pregunto, perquè a ella?
Miro als meus tíos i em pregunto, perquè a ells?
Miro a la Yola i em pregunto, perquè a ella?
Penso amb la Berta i em pregunto, perquè a ella?
.............. i no trobo una resposta, potser perquè no n’hi ha o potser més val no saber-la, encara ho entendria menys.
Toni, ens han faltat moltes coses per fer plegats, però sé que els pocs anys que t’ha tocat viure els has viscut amb intensitat, has sigut i t’han fet feliç i amb això em quedo. Trobaré a faltar el “Hola Prima”, entre altres coses.
No em vaig poder acomiadar de tu, quan ens varem veure a l’hospital, va ser per donar-te ànims, forces, i estava convençuda que te’n sortiries, no m´esperava un final així...
Toni, gràcies per tot, espero serveixi d’algo, tu ja saps el què vull dir. Ens has donat una lliçó.
T’estimem, us estimem i no pateixis, igual com tu has fet amb nosaltres, jo faré amb els teus.
Si allà on ets et trobes a l’avi, fes-li un petó. Algun dia ens tornarem a trobar tots.
La teva cosina SÒNIA.

Hola company, gato,Em costa molt trobar paraules.T'encantava la muntanya, l'esport, els amics i compartir-ho tot plegat. Justahir un amic comú, em recordava quan li vas dir "ens uneix l'amor perl'esport i la natura". Eren els dies que tu i jo ens iniciàvem en les cursesde muntanya. Abans havien estat les curses d'asfalt, començant per lescurtes i acabant per mitges maratons i algun marató. Junts vem començar apujar i baixar muntanyes, tot i que a tu t'agradava més pujar-les.El que més t'apassionava de la teva vida era la teva família, i en segonlloc l'esport. Els que vem tenir la sort de coneixe't i compartir amb tu lapractica de l'esport i la natura, ara sabem que tu ets a dalt de tot d'unamuntanya molt, molt alta. I que ens mires i somrius, perquè tu mai perdiesel somriure, les ganes de viure ni el sentit de l'humor. Ets dalt de lamuntanya i sents el sol i el vent sobre la cara, i penses en tot el que hasdeixat entre nosaltres. Un munt de bons records i una vida viscuda ambintensitat. No t'agrada que estem tristos, però ara mateix ens costa estard'una altra manera. No et preocupis gato, aviat tornarem a estar pujantmuntanyes i tu seràs sempre allà entre nosaltres. Jo sempre anhelaré veure'tdalt de qualsevol muntanya que pugi, esperant que aquella sigui la tevamuntanya, la muntanya on tu estàs ara i des de la que ens mires.Fa cosa d'un any vem començar a parlar dels triatlons. Ho has de provar, etvaig dir, jo soc un novato però sé que a tu segur que t'encantarà. Et vasenganxar ràpid, estaves disfrutant de valent fent dues de les teves cosespredilectes: esport i nous amics. Del Sprint vas saltar a l'Olímpic, id'aquí al primer B. El proper pas ja sabíem que havia de ser completar unIronman el 2009, no hi havia cap dubte. Sabiem que ho fariem i aquest era elnostre proper repte.Gato, vull que sàpigues que el farem, i sé que tu seràs entre nosaltresperquè mai et perdries una cosa com aquesta. Ni la muntanya més altat'impediria estar allà donant braçades a l'aigua, pedalant carretera enllà oavançant pas a pas fins a la línia d'arribada. De totes maneres, tots elsque vem tenir la sort de coneixe't sabem que a tu no et cal cap samarreta definisher. Pel teu amor a la vida, a la família, als companys, a la natura, ala lluita constant per ser millor, per tots nosaltres tu ja eres un autèntichome de ferro.Company, ens veiem dalt de la muntanya.

Hi ha una petita llum que brilla dins dels seus fills

“Ahir a la tarda, el Toni va finalitzar la cursa més important de la seva vida.

Aquesta marató ha durat 32 anys.

És molt poc temps, és molt Jove… sí, tot això ja ho sé…

però ell en va saber treure el màxim rendiment als 12.000 (aprox) dies que va viure i tots els que l’estimem vàrem saber treure profit.

Què he après de la marxa del Toni? Com deia Juanes en una cançó: La vida es un ratico!

Així que disfruteu-la al màxim i viviu totes les experiències com si fossin les últimes i el més important:

Repartiu Amor i molta Energia a la gent que estimeu!

No obstant us diré que ell segueix entre nosaltres.

Hi ha una petita llum que brilla dins dels seus fills, que sens dubte, il·luminaran tot el que els envolta.

Toni, se que en aquest moment estàs en algun lloc participant en altres competicions,

així que com deia Luis LLach en una de les seves cançons:

Que tinguis sort i com sempre arribis a la final! Petons de la Txell.

Sóc Meritxell, germana de Cristina